Joan Margarit i Consarnau

Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maio do 193816 de fevereiro de 2021) foi um poeta, arquitecto e catedrático da Universidade Politècnica de Catalunya.

Joan Margarit
Joan Margarit i Consarnau
Margarit, 2015
Nome completo Joan Margarit i Consarnau
Nascimento 11 de maio de 1938
Sanaüja
Morte 16 de fevereiro de 2021 (82 anos)
Nacionalidade espanhol
Ocupação poeta, arquitecto e catedrático
Principais trabalhos Misteriosamente Feliz
Página oficial
www.joanmargarit.com

Recebeu o Prêmio Miguel de Cervantes em 2019.[1] Morreu em 16 de fevereiro de 2021, aos 82 anos de idade, em decorrência de um câncer.[2]

Obras

Livros de ensaio

  • Novas cartas a um jovem poeta (originalmente em castelhano), Proa, 2009

Livros de poesia

  • L'ombra de l'altre mar. Barcelona: Edicions 62, 1981
  • Vell malentès. València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
  • El passat i la joia. Vic: Eumo, 1982
  • Cants d'Hekatònim de Tifundis. Barcelona: La Gaia Ciència, 1982 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1983)
  • Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe. Barcelona: Edicions 62, 1983
  • L'ordre del temps. Barcelona: Edicions 62, 1985
  • Mar d'hivern. Barcelona: Proa, 1986
  • Cantata de Sant Just. Alacant: Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1987
  • La dona del navegant. Barcelona: Edicions La Magrana, 1987 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1988)
  • Llum de pluja. Barcelona: Península, 1987
  • Poema per a un fris. Barcelona: Escola d'Arquitectes de Barcelona, 1987
  • Edat roja. Barcelona: Columna Edicions, 1990
  • Els motius del llop. Barcelona: Columna, 1993
  • Aiguaforts. Barcelona: Columna, 1995
  • Remolcadors entre la boira. Argentona: L'Aixernador, 1995
  • Estació de França. Madrid: Hiperión, 1999
  • Poesia amorosa completa (1980-2000). Barcelona: Proa, 2001
  • Joana. Barcelona: Proa, 2002
  • Els primers freds. Poesia 1975-1995 Barcelona: Proa, 2004
  • Càlcul d'estructures. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2005 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 2006)
  • Casa de Misericòrdia. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2007 (Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles)
  • Barcelona amor final. Barcelona: Proa, 2007.
  • Misteriosament feliç. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2008
  • No era lluny ni difícil. Barcelona: Proa, 2010
  • Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012
  • Poemes d'amor. Barcelona: Proa, 2013
  • Des d'on tornar a estimar. Barcelona: Proa, 2015

Prêmios e reconhecimentos

  • 2015 - XV Prêmio Jaume Fuster.[3]

Referências

  1. «Premiados: Joan Margarit» (em espanhol). Ministerio de Cultura y Deporte. Consultado em 16 de fevereiro de 2021
  2. «Muere Joan Margarit, Premio Cervantes de 2019». Levante-EMV (em espanhol). 16 de fevereiro de 2021. Consultado em 16 de fevereiro de 2021
  3. 324.cat.

Ligações externas

This article is issued from Wikipedia. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.