analfabet

From an- +‎ alfabet.

• IPA^(key): (Central) [ə.nəl.fəˈβɛt]
• IPA^(key): (Balearic) [ə.nəl.fəˈbɛt]
• IPA^(key): (Valencian) [a.nal.faˈbet]

analfabet (feminine analfabeta, masculine plural analfabets, feminine plural analfabetes)

1. illiterate

• analfabetisme

analfabet m (plural analfabets, feminine analfabeta)

1. illiterate

• “analfabet” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

From Ancient Greek ἀναλφάβητος (analphábētos), composed of the alpha privative ἀν- (an-) and ἀλφάβητος (alphábētos, “alphabet”).

analfabet c (singular definite analfabeten, plural indefinite analfabeter)

1. illiterate (an illiterate person)

Borrowed from French analphabète. By surface analysis, an- +‎ alfabet.

analfabet m or n (feminine singular analfabetă, masculine plural analfabeți, feminine and neuter plural analfabete)

1. illiterate

• IPA^(key): /analfǎbeːt/
• Hyphenation: an‧al‧fa‧bet

analfàbēt m (Cyrillic spelling аналфа̀бе̄т)

1. analphabet

analfabet c

1. an analphabet

   Antonym: någon läskunnig

• analfabetisk
• analfabetism

• analfabet in Svenska Akademiens ordlista (SAOL)