assotar

From assot +‎ -ar. First attested in the 14th century.[1]

• IPA^(key): (Central) /ə.suˈta/
• IPA^(key): (Balearic) /ə.soˈta/
• IPA^(key): (Valencian) /a.soˈtaɾ/

assotar (first-person singular present assoto, first-person singular preterite assotí, past participle assotat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/

1. (transitive) to flog, to flagellate

   Synonym: flagel·lar

Lua error in Module:utilities at line 142: attempt to perform arithmetic on local 'h' (a nil value)

• “assotar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “assotar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “assotar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.