atraure

See also: atrauré

Catalan

Verb

atraure (first-person singular present atrauo, first-person singular preterite atrauí, past participle atrauut)

(Western Catalan) Alternative form of atreure

Conjugation

Conjugation of atraure (second conjugation)

person		singular			plural
infinitive			atraure
gerund			atrauent
past participle				masculine		feminine
		singular		atrauut		atrauuda
		plural		atrauuts		atrauudes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	atrauo	atraus	atrau	atrauem	atraueu	atrauen
	imperfect	atrauia	atrauies	atrauia	atrauíem	atrauíeu	atrauien
	future	atrauré	atrauràs	atraurà	atraurem	atraureu	atrauran
	preterite	atrauí	atraueres	atraué	atrauérem	atrauéreu	atraueren
	conditional	atrauria	atrauries	atrauria	atrauríem	atrauríeu	atraurien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	atraui	atrauis	atraui	atrauem	atraueu	atrauin
	imperfect	atraués	atrauessis	atraués	atrauéssim	atrauéssiu	atrauessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	atrau	atraui	atrauem	atraueu	atrauin
	negative (no)	—	no atrauis	no atraui	no atrauem	no atraueu	no atrauin

Further reading

“atraure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“atraure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
“atraure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“atraure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.