descoratjar

From descoratge +‎ -ar.

• IPA^(key): (Central) /dəs.ku.ɾəˈd͡ʒa/
• IPA^(key): (Balearic) /dəs.ko.ɾəˈd͡ʒa/
• IPA^(key): (Valencian) /des.ko.ɾaˈd͡ʒaɾ/

descoratjar (first-person singular present descoratjo, first-person singular preterite descoratgí, past participle descoratjat)

1. (transitive) to discourage
2. (takes a reflexive pronoun) to lose courage

Lua error in Module:utilities at line 142: attempt to perform arithmetic on local 'h' (a nil value)

• desanimar, desengrescar

• descoratjament

• “descoratjar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “descoratjar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “descoratjar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “descoratjar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.