glatir

Catalan

Etymology

Inherited from Latin glattīre (“to howl”).

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [ɡləˈti]

IPA^(key): (Valencian) [ɡlaˈtiɾ]

Verb

glatir (first-person singular present glateixo, first-person singular preterite glatí, past participle glatit)

(intransitive) to pound (of the heart)
(intransitive) to be tempted, be filled with desire
(transitive) to desire
Synonym: gruar

Conjugation

Conjugation of glatir (third conjugation, with -eix-)

person		singular			plural
infinitive			glatir
gerund			glatint
past participle				masculine		feminine
		singular		glatit		glatida
		plural		glatits		glatides
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	glateixo	glateixes	glateix	glatim	glatiu	glateixen
	imperfect	glatia	glaties	glatia	glatíem	glatíeu	glatien
	future	glatiré	glatiràs	glatirà	glatirem	glatireu	glatiran
	preterite	glatí	glatires	glatí	glatírem	glatíreu	glatiren
	conditional	glatiria	glatiries	glatiria	glatiríem	glatiríeu	glatirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	glateixi	glateixis	glateixi	glatim	glatiu	glateixin
	imperfect	glatís	glatissis	glatís	glatíssim	glatíssiu	glatissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	glateix	glateixi	glatim	glatiu	glateixin
	negative (no)	—	no glateixis	no glateixi	no glatim	no glatiu	no glateixin

Derived terms

glapir
glatiment

Further reading

“glatir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.