pertorbar

Semi-learned borrowing from Latin perturbāre. First attested in the 15th century.[1]

• IPA^(key): (Central) /pəɾ.tuɾˈba/
• IPA^(key): (Balearic) /pəɾ.toɾˈba/
• IPA^(key): (Valencian) /peɾ.toɾˈbaɾ/

pertorbar (first-person singular present pertorbo, first-person singular preterite pertorbí, past participle pertorbat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. to disturb, to disrupt

Lua error in Module:utilities at line 142: attempt to perform arithmetic on local 'h' (a nil value)

• impertorbable
• pertorbació
• pertorbador

• “pertorbar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “pertorbar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “pertorbar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.